Filo Ramon de la Torre

Expo Fotofilosofia a l'Institut

2011-11-14T11:41:00.000-08:00

Votacions fotofilosofia

2011-11-12T11:45:00.000-08:00

Ja tenim fotografies filosòfiques guanyadores. Les teniu més a baix junt amb el nom dels alumnes que les han fet. Seran les que representin a l'Institut Ramon de la Torre a la Cinquena Mostra de Fotofilosofia.

La tria ha estat realitzada per un jurat format pels alumnes de les classes de 1r de Batxillerat i tres professors relacionats directa o indirectament amb la filosofia i la imatge: Estela Gómez, Gemma Alvárez i Robert Aceña.

Per part dels alumnes de Batxillerat es van afegir a fer de jurat 12 d'ells. De ben segur que haurien estat molts més si el termini per fer-ho no hagués estat tan ajustat.

Les votacions dels alumnes tenien més pes que les del professorat; en una proporció de sis a quatre.

A tots ells vull agrair-los de tot cor la seva participació.

Enhorabona als guanyadors, però una enhorabona igual o més gran a tots els participants.

Quim Pérez

Link a la web de l'Institut

2011-11-12T11:20:00.000-08:00

Des de fa un dies, a la banda esquerra i una mica cap a baix del web de l'Institut Ramon de la Torre trobareu un link que porta directament a aquest blog i que el professor Andreu Daurà s'ha encarregat de col·locar per tal que puguem anar directament a aquet blog sense necessitat de Googlejar-lo.

Expo fotografies filosòfiques a l'Institut

2011-11-12T11:10:00.000-08:00

Del 14 al 21 de Novembre al vestíbul de l'INS RAMON DE LA TORRE estaran exposades les fotografies filosòfiques d'aquest blog per tal que les pugui veure la resta de la comunitat educativa (alumnat, professorat, PAS, visitants i pares i mares). L'expo servirà per conmemorar el Dia de la Filosofia que l'Unesco celebra el 17 de Novembre.

Fotografies filosòfiques guanyadores

2011-11-12T10:48:00.000-08:00

Ja tenim les fotografies filosòfiques que representaran a l'INS RAMON DE LA TORRE a la Cinquena mostra de fotofilosofia. Són aquestes tres:

Quin és el camí correcte?

Hasnain Ali, Alba Peralta, Abdelghani el Kouissi

Existeix el present, o només el passat i el futur?

Albert Recasens, David Girol, Ariadna Mercadé.

Els diners donen la felicitat?

Larisa Todea, David Luján, Carolina Velasco, Andreea Radoi

Enhorabona a tots els participants i especialment als autors i autores de les fotografies filosòfiques seleccionades.

Com sabem que no estem bojos?

2011-11-09T13:25:00.001-08:00

Pablo Monteiro, Manuel Melgar, Sandra Carmona i Albert Roigé

Podem arribar a tenir por de nosaltres mateixos?

2011-11-09T12:31:00.000-08:00

Pablo Monteiro, Manuel Melgar, Sandra Carmona i Albert Roigé

Per què millorar ha de ser necessàriament bo?

2011-11-09T12:30:00.000-08:00

Pablo Monteiro, Manuel Melgar, Sandra Carmona i Albert Roigé

A quina feina penseu que es mouen més diners?

2011-10-26T04:10:00.000-07:00

Paula Ferrer, Adrian López, Yatsil Zamudio, Deborha Mallo, Jordi Margalef

- Actualment moltes persones no saben que un dels treballs més rendibles y on en pots treure benefici es en la droga, perqué molta gent pensa que es il·legal y directament per això s’en olviden de que no deix de ser un treball com qualsevol altre, l’únic que amb aquest inconvenient nombrat, que és il·legal.

- Podriem dir que ja es considera desde fa temps un treball internacional, es practica arreu del món, a qualsevol continent (amb més o menys quantitat) pero sempre en trobaras ja sigui de un tipus o de un altre.

- M’agradaria posar l’exemple de quan es pot gastar un consumidor habitual de drogues en un any, en aquest cas la marihuana

15€ diàris X 31 dies = 465€ mensuals

465€ mensuals X 12 Mesos = 5.580€

· Podriem dir que això es el que cobraria un paleta o un dependent durant mitj any, és a dir, podria viure 6 mesos de vida tranquilament si no es deixes tants de diners en aquest vici *

Definitivament, podem dir que aquest treball es un dels més rendibles i beneficiosos que existeix, però no ens olvidem, t’has d’organitzar molt bé i saber moure’t per aquest món

La mort és fruit de la nostra imaginació o és degut a la por que tenim a allò desconegut?

2011-10-25T03:20:00.000-07:00

Albert Recasens, David Girol, Ariadna Mercadé.

En la següent istantànea ens preguntem una qüestió molt important,
molt antiga i molt difícil de respondre. Aixó es degut a que quan
morim anem a lo desconegut, ja que ningu ha tornat de la mort a la
vida. Aquest desconeixement que tenim a que pot passar despres de la
mort, provoca una por a lo desconegut que ens planteja la següent
questió, la mort es fruit de la nostra imaginació per aquesta por?.
Podria ser que aquesta percepcióo que tenim a la mort nomès sigui a
causa de la nostra imaginació, que tot es quedi com una anecdota o que
de veritat quan morim tinguem una altra vida. Es una questió que cada
persona descobrira per si sola en el seu moment

Si Déu vol el bé per a tothom, per què existeix el mal ?

2011-10-25T03:17:00.001-07:00

Albert Recasens, David Girol, Ariadna Mercadé.
El mal existeix perquè existeix el bé, quan es va creà el bé
simultaneament es creà el mal, es a dir, sense el mal no hi ha el bé
perqué sino, no podriam comparar el que esta bé i el que esta
malament. El món seria totalment digerent al que es ara.

Existeix el present, o nomès el passat i el futur?

2011-10-25T03:16:00.000-07:00

Albert Recasens, David Girol, Ariadna Mercadé.

Aquesta foto mostra un clar exemple de la pregunta que hem escollit,
el rellotge de sorra representa com es veu, que hi ha un passat (part
de baix) i un futur (part de dalt), present no n'hi ha. El fons és de
color blanc i esta fet amb un llançol per afegir'hi un toc "celestial"
perque es un tema una mica complicat. Els tomàquets mostren un altre
exemple del temps, el que està bé, representa el passat i el que està
florit representa el futur i el pas del temps.

Si les persones no som iguals, per què la llei sí que ens considera iguals?

2011-10-25T03:14:00.000-07:00

Albert Recasens, David Girol, Ariadna Mercadé.

Aquestes claus representen a un grup o una multitud de persones, que fisicament s'asemblen, no son iguals. Pero totes fan la mateixa funció, obrir portes. Tenint en compte que no totes obren la mateixa porta, cada clau obra una porta diferent a un lloc diferent. Hem escollit aquesta fotografia perque per a nosaltres te una gran similitud i es un bon exemple de la pregunta. Hem escollit aquesta pregunta perque pensem que es un dels temes que porta mes problemes i conflictes en la societat en la que vivim.

El mirall et reflecteix tal com ets?

2011-10-24T02:03:00.001-07:00

Gemma Jiménez, Rubén Lacueva, Jaime Marfil

En una mateixa direcció, hi ha sempre els mateixos camins?

2011-10-24T02:02:00.000-07:00

Gemma Jiménez, Rubén Lacueva, Jaime Marfil

Si coges la misma vía o la misma dirección no tienes porque ir al mismo destino que vaya otra persona.

Se basa en escoger lo que uno mismo quiere, le gusta y desea hacer para su propia vida. La de uno mismo.

Els diners mouen el món?

2011-10-23T13:01:00.000-07:00

Kevin Cosyns, Micahela Berescu, Ariadna Targa, Cristian Fernández, Eric Martínez

Disciplina filosofica: Política

Actualmente, esta pregunta se lo hace muchas personas hoy en día, tal y como esta el país, el mundo… tal y como esta el mundo economico actualmente,¿el mundo se mueve realmente por el dinero? ¿Se ha movido siempre por el dinero? ¿Qué ha causado esta diferencia? ¿Ha sido causa de los ricos? ¿Del dinero? Hay muchísimas preguntas sobre este tema, algunas con respuesta, otras sin respuesta, pero realmente no sabemos que es lo que pasa realmente detrás de las empresas, de los políticos… del fondo monetario. Espero que algun día tengas una respuesta y sepamos como salir de este agujero negro

És millor una filosofia que una altra?

2011-10-23T12:58:00.000-07:00

Kevin Cosyns, Micahela Berescu, Ariadna Targa, Cristian Fernández, Eric Martínez

Disciplina filosofica: Epistemología

En este mundo hay mucha gente, muchas pensamientos, muchas opiniones… ¿Cuál es la correcta? ¿Qué opinión es mejor? Por mala suerte en este mundo, todos o casi todos, defendemos nuestras opiniones, nuestras filosofias y nuestras maneras de pensar como si fueran las mejores de todas, como si solo hubiera una manera de pensar y de opiniar y que esa sea la nuestra. ¿Realmente somos conscientes de respetar a otras opiniones, maneras de pensar y filosofías? No creemos que la pregunta… ¿Qué filosofia es mejor? Tenga respuesta, porqué realmente todas las maneras de pensar son aceptables, puede que sea una mejor que otra, ¿pero cual?

Les aparences enganyen?

2011-10-23T12:56:00.000-07:00

Kevin Cosyns, Micahela Berescu, Ariadna Targa, Cristian Fernández, Eric Martínez

Disciplina filosofica: Ontología

¿Las apariencias engañan? Esta pregunta, vemos que tiene mucho misterio, ¿por qué? Porqué las personas en las que nosotros decimos que su apariencia engañan, la pregunta es… ¿ellos mismos hacen que su apariencia engañe? ¿Nacen siendo gente falsa? ¿Se son educados des de pequeños para ser asi?
Hay gente muy mala, que los primeros meses parecen ser los mejores del mundo, pero cuando sucede algún problema, ves como son realmente son, se ponen a tu contra, te traicionan y hacen cosas que no jamás esperabas de ellos y por culpa de su apariencia acabas engañado y traicionado.

La vida es consumeix tan ràpid com una cigarreta?

2011-10-23T12:52:00.000-07:00

Kevin Cosyns, Micahela Berescu, Ariadna Targa, Cristian Fernández, Eric Martínez

Hemos escogido esta frase filosófica porqué… en la vida pasan cosas sin sentido, hay personas que la vida se les consume mas rápido que un cigarro, otra gente igual que un cigarro y gente tarda mas, pero… ¿porqué la vida es tan injusta? ¿Porqué podemos llegar a comparar la vida con un cigarro? Los accidentes de tráfico, ¿cuanto tardan en ocurrir? ¿Porqué ocurren tan rápido? ¿Son cosas que pasas por el destino, o porqué la vida es asi? ¿Pasan porqué tienen que pasar o porque nosotros provocamos que pasen? Son preguntes que por mucho que nos las questionemos no encontramos respuesta…

Cal còrrer com el rierol pel pendent o és millor romandre en terra ferma?

2011-10-23T11:45:00.000-07:00

Gemma Jiménez, Rubén Lacueva, Jaime Marfil

En esta imagen nos referimos a que si te vas a dejar llevar por la sociedad, haciendo lo que hacemos cada día,la misma rutina dejándote llevar o bien, si tu misma personalidad va a pisar fuerte y tener tu propia mentalidad, tu propia vida.

És millor tenir una bona base de coneixements en la vida o és millor viure el moment sabent que hem de morir?

2011-10-23T11:38:00.000-07:00

Gemma Jiménez, Rubén Lacueva, Jaime Marfil

Com diu la propia frase que craieu, que es millor tenir els mateixos elements i ben col·locats en un ordre,una base ben feta o tenir la mentalitat de que hem de viure el momento per què hem de morir?

Quan podem dir que una persona és adulta?

2011-10-23T10:59:00.002-07:00

Marc Carrión, Yesenia Godoy, Ainhoa Perarnau, Marina Vila

Disciplina de l'ésser humà.

Ésser adult no és estar sempre callat amb aspecte de serietat, és saber afrontar els problemes que et porta la vida. Encara que sembli fàcil d'aconseguir, noho és pas. Al món, per molt que cumplis els 18 i “tècnicament” siguis adult, la gran majoria de personas no arriba ni a la “d”. Ser adult implica moltíssima maduresa i força emocinal, i mai ho aconsgim del tot, perquè tots sempre tenim el nostre costat infantil que mai ens abandona. Sempre hi haurà una rialla sense sentit, una frase que no vulgui dir res, una llàgrima per una rabieta de deu minuts...Aquests elements sempre estaran ja que són els que ens porten a madurar...Desde el nostre punt de vista, realment mai no hem conegut a cap persona que sigui del tot adulta...

Non carpe diem...?

2011-10-23T10:59:00.000-07:00

Marc Carrión, Yesenia Godoy, Ainhoa Perarnau, Marina Vila

Disciplina de la realitat.

Un cactus és capaç d'aguantar dies i mesos sense necessitat de rebre aliment ja que conserva l'aigua que no necessita per sobreviure durant el temps que no plogui. La raça humana, pel contrari, acabem amb tot sense pensar amb maduresa en que no només existeix “l'ara” sinó, que també existeix aquel “després” o “demà” que comporta “efectes secundaris”. El futur sempre estarà allà, esperant-nos per ser complert, o bé per donar-nos el que ens mereixem per ho haver pensat en ell ahir. Si no fem una cosa de profit ara, quan la farem? Nosaltres creiem que està genial aprofitar el present, perquè de certa forma és el que estem obligats a fer. Però també d'aquesta mateixa forma estem obligats a respectar el futur, i quan el respectem i el complim, ens adonem de que en realitat sempre ha hagut temps per fer de tot.

De veritat estem limitats...?

2011-10-23T10:57:00.001-07:00

Marc Carrión, Yesenia Godoy, Ainhoa Perarnau, Marina Vila

És una fotografia del medi urbà.

Molts elements ens poden dir què fer i què no, però, de veritat fem cas? Els respectem?

Podem obeïr, i de fet, la majoria les complim com una simple obligació més. Però de vegades donen igual les prohibicions, perquè les veiem, i és com si no hi fossin. No ens parem a pensar en les conseqüències que porta no complir-les, o, simplement, les veiem i passem de llarg, sense donar cap mena d'importància. És com, per exemple, quan una mare prohibiex al seu fill que mengi caramenls sense llevar-se els dents. El fill el compleix si vol, i sinó, les conseqüències sempre arriben. Hem escollit aquesta fotografia perquè volem aclarar que el comportament humà no és sempre el més intel-ligent. Podem tenir el sentit comú que no tenen els animals, però de vegades ells actuen de manera més intel-ligent que com ho fem nosaltres.

Els diners donen la felicitat ?

2011-10-23T10:48:00.000-07:00

Larisa Todea, David Luján, Carolina Velasco, Andreea Radoi

Gairebé tots pensem que si en tenim diners tenim la felicitat, però en realitat es així? Hem triat aquest tema degut a que podríem dir que la felicitat no està inclossa amb els diners, però és una gran ajuda en el dia a dia de la nostra vida. Nosaltres, totes les persones, pensem que tenin més diners són més feliços, però algunes vegades no es aixì, hi han gent que és infeliç tenin molts diners. Podríem dir que tothom dessitja tenir diners al compte bancari, per satisfer totes les nostres necessitats i capritxos, tots volem això encara que no tothom ho pot aconsseguir. No és més feliç el que més té sinò el que menys necessita.

Qué és l'amor?

2011-10-23T10:46:00.001-07:00

Larisa Todea, David Luján, Carolina Velasco, Andreea Radoi

Aquesta fotografia representa una parella de dos persones en edat adulta avançada que podríem dir que cada vegada que els veiem pel carrer ens preguntem si l’amor dura per sempre. Tots desitgem viure eternament amb aquella persona que estimem. Majoritàriament no es aixì, encara que volguem, es aquest el motiu per el qual hem escollit aquest tema, per poder demostrar que l’amor, és un sentiment que si que pot durar per sempre. Tambè sabem que nosaltres necessitem fer un gran esforç i sobretot tenir molta paciència per que aquest sentiment tan especial duri eternament

En realitat depenem dels actes que fem per anar al cel o al infern?

2011-10-23T10:45:00.000-07:00

Larisa Todea, David Luján, Carolina Velasco, Andreea Radoi

Creim en diferentes religions, creiem en diferentes teories, cadascuna conté una explicaciódiferent, totaixò provoca el pensamentdiferent de cada persona. Totdepèn de si somcatòlics, creurem que si femelsactes que ensrecomanenquans’han de fer, anirem a la divinitat absoluta, és a dir, anirem al cel. Ara i si no somcatòlics, aniríem a l’infer?, aixòningúavuidiahosap, l’únic que sabemés que no tenimcapindicació de que hi ha després de la mort. Hem de pensar en el dia a dia i totshemd’aplicar-nos la teoría del Carpe Diem. No sabem que hi ha després de la mort i practicamentmaihosabrem.

Hi ha una realitat fora de nosaltres?

2011-10-23T10:31:00.000-07:00

Anna Mª Manea, Dídac Mata, Adrián Hidalgo, Xavier Caselles

Fotografia editada.

Aquesta pregunta pertany a la disciplina anomenada: Escepticisme. És una teoria filosòfica segons la qual no és possible el coneixement i de tot cal plantejar algun dubte. Expressen de manera rotunda aquest punt de vista: "res existeix; si alguna cosa existeix, no pot ser conegut pels homes, si es pot conèixer, no es pot comunicar i explicar als altres".

Explicació de la pregunta que la imatge il·lustra.

Som creadors de la nostra realitat? Tots percebem la realitat d'una manera diferida. Percebem un món que existeix dins de nosaltres mateixos. Aquesta realitat de l'exterior la percebem amb els cinc sentits. Si per exemple, el timpà en la meva oïda està danyat, no sento res ja que el so no existeix per a mi. A la fotografia, hi ha dues noies fent postures diferents i es reflecteixen a la paret. Si no veiéssim les ombres, les noies no hi serien. Però com les podem veure, per tant utilitzem un dels nostres sentits, significa que existeixen. La realitat és el que existeix.

Hem triat aquesta fotografia per tal d'explicar a través d'imatges una teoria. Una percepció de la realitat. La nostra percepció del món és subjectiva perquè no ens proporciona informació sobre el que passa fora de nosaltres. Captem les nostres pròpies reaccions a alguna cosa que suposadament està passant fora de nosaltres. Però realment passa alguna cosa?

Quin és el sentit de la nostra existència?

2011-10-23T10:28:00.000-07:00

Anna Mª Manea, Dídac Mata, Adrián Hidalgo, Xavier Caselles

Fotografia editada.

Aquesta fotografia la situem en la disciplina: ontologia. És la part de la filosofia que investiga en què consisteix l'ésser i quins són els àmbits o regions del ser fonamentals.

Explicació de la pregunta que la imatge il·lustra.

Quin és el sentit de la nostra existència? Quin camí triar en la vida, perquè la nostra existència tingui sentit. Com bé es veu en la imatge, una persona està entre moltes direccions sense saber per quin camí anar, es veu indecisa. La nostra existència, el nostre sentit de la vida té a veure amb el camí, amb la direcció o més aviat l'objectiu que ens proposem en la vida. Si deixa de tenir sentit vol dir que ens allunyem de la direcció que hem escollit al principi.

Hem triat aquesta fotografia perquè ara estem en una fase de: I ara què? Què hauria de fer? Què estarà bé i què estarà malament? El futur dependrà de les direccions que anem prenent ara. O és esquerra o dreta, o és negre o és blanc, o és a dalt o a baix.

Existeix el present o només el passat i el futur?

2011-10-23T10:27:00.000-07:00

Anna Mª Manea, Dídac Mata, Adrián Hidalgo, Xavier Caselles

Fotografia preparada

Aquesta fotografia preparada i la pregunta la situariem en la disciplina anomenada: Relativisme. Perquè la veritat depèn de factors físics, psicològics o culturals que influeixen en els judicis que les persones es fan sobre la realitat.

Explicació de la pregunta que la imatge il·lustra.

La pregunta és: existeix el present o només el passat i el futur? Quan per exemple: mirem el rellotge a una certa hora, després de cinc minuts el tornem a mirar. Aquest rellotge ja no marca la mateixa hora d'abans, aquesta hora que hem mirat abans ja és passat, i l'hora que tenim ara abans era futur, per tant encara que passin mil · lèsimes de segons, això ja és part del passat. El present no existeix perquè el temps avança i no s'atura.

Hem triat aquesta fotografia perquè sempre hem tingut aquesta pregunta en la ment, el temps se'ns escapava. Miràvem una hora i després el rellotge ja no marcava la mateixa. Per tant hem arribat a pensar que el present no existeix, passa tan ràpid que ni ens adonem i arribem a la conclusió que tot és passat o futur.

Per què no aprofitem les oportunitats que ens donen?

2011-10-22T23:58:00.000-07:00

Adrian Roman, Carla Ramírez, Camilo Arango, Andrea López

Per sort, nosaltres vivim en una societat que tenim cobertes unes necessitats bàsiques, com la sanitat o l’educació, i avui en dia molts adolescents no aprofiten les oportunitats que se’ls donen i no saben el que fan, ja que hi ha moltes persones que no tenen les mateixes oportunitats perquè viuen en països menys desenvolupats o subdesenvolupats, on estudiar es de ‘rics’ o de classes altes, i donarien el que fos per poder tenir uns estudis bàsics, això comportaria que el dia de demà, poguessin elegir la feina que volguessin i no treballar d’alguna cosa en la que no es sentissin molt agust i ho fessin perquè no els queda un altre remei.

En la foto veiem com els alumnes, DESTROSSEN les taules dels centres (no només ho fan en el nostre institut) i no saben que part d’aquesta taula l’han pagat els impostos dels seus pares, i que quant més taules trenquin, més impostos sense sentit es necessitaran.

T'has parat mai a parlar amb tu mateix?

2011-10-22T23:56:00.000-07:00

Adrian Roman, Carla Ramírez, Camilo Arango, Andrea López

la vida pot ser d'un altre color si es parla de racisme

no vinc a donar un discurs de drets humans

ni vinc a explicar una de romans

és la lucidesa davant l'estupidesa que hi ha

jo em pregunto on comença i on acaba l'acudit

bon insolència al venedor ambulant que és un altre pencaire

amb família i un futur per davant

cada un és únic en la seva espècie

no hi ha motiu ni raó perquè es menyspreï

és la por a la igualtat ia ignorar la diferència

ens separa una absurda classe social permanent

màxim odi per la mínima raó

no hi ha color, no hi ha comparació

només un altre episodi on el més intolerant feixisme

no es cura llegint i el racisme que viatja tampoc

per moltes cançons que fem

per molt que ens manifestem

per moltes víctimes que pateixin

no caiguin al llarg del terreny

no ens conscienciem i així ens va

i l'article número u escrit aquesta

naixem lliures iguals en dret i dignitat

Haver ¿perquè és tan difícil fer-ho fora del paper?

Alt sota lleig maco negre blanc què més dóna?

Dins de cent anys tots calb sota terra ¿va?

No has provat mai conèixer a un estranger?

fixa't en els nens ells saben de què va aquest joc

i és que la raça humana és un gresol

el que no pugui veure bellesa en això no mereix veure el sol

pas el relleu al company, per aquest món nou

és el triomf de l'amor contra la por

quan la bèstia racista sent ràbia i mort

quan la fòbia es contagia i bull acusándote de no ser igual

quan en un món global

el buscar menjar en una altra terra et converteix en il • legal

quan la llei d'estrangeria t'atrapa sense motiu

i la hipocresia tapa els ulls i les orelles

racisme i marginació quan només veuen el pell

i s'obliden de mirar el cor

ningú et demana que salvis el món del seu dolor

tots vam perdre la fe en un futur millor

aquesta vida és tan cruel i tan canalla que ho entenc

de vegades ser honrat és com pixar contra el vent

però no mors el color de la meva pell

si realment vols veure el color dels meus bitllets

terratrèmols, huracans, guerres, fam

el racisme està en les butxaques de l'home

respira del tot aquesta brisa

posa't en la pell de l'altre a veure quant dura el teu somriure

mostrar respecte al desigual per sexe, ideologia o cultura

perquè afecte i sensibilitat envoltin l'estructura

perquè amb intolerància mostres dèficit en cervell i cor

avui comparteixo la meva veu i el meu amor contra la desraó i el dolor

i la manca d'intel • ligència i comunicació

tu no ets racista, oncle ets imbècil

per culpa d'uns pares ignorants ets dòcil

fa ja molts anys que no existeixen els països

la frontera està en la pell de cadascun

i tots els nostres néts seran grisos

com vols que et recordi com aquell que deia que

odiava negres però s'amagava per si mosseguen

covard sense actitud, si algun dia t'enfrontes als teus dimonis

veuràs que són blancs com tu

perquè cony mires amb aquesta cara

si després tu ets el primer a comprar-DVD pirates

a poc per l'amistat de les races, difícil en aquest puto món

intolerant de rates

cap ésser humà pot ser il • legal

el il • legal és que un ésser humà no tingui dignitat

jo suport al negre, al xinès, l'àrab fins i tot al marcià

per la meva part benvingut a la meva terra romà

superant al trentena d'edat

em vaig escriure la dels nens

aquesta va pel papa

que llança insults un diumenge al bar

quan el negre al que idolatra no aconsegueix marcar

el partit està perdut en entrar

l'efecte secundari és que el teu fill sigui un problema social

el futur és que la teva filla exigeixi diners pal cinema

i es tanca amb el fill del que et venia

realitat difusa fent menesters

¿Vesteix qui sóc jo? digues-me tu qui ets

cobrant en papers denegant els plaers

d'homes i dones, herois de tal desafiament

de lluitar per tal desafiament, de lluitar pel seu amor propi

perquè els seus fills no creixin buits

nova generació amb principis

donant una bona educació sense prejudicis

quan el dolor coure el pit

un cor aguanta el que li tirin

però depenent dels fets

lluito per alguna cosa millor, per drets

i les paraules se les emporta el vent

Estàs? no, entre oceans hi ha una raó

que arrossega llàgrimes en dir Bross

jo només em fixo en la persona

o el teu joc abans de jutjar a qualsevol altre

no, no és el to de la pell el que interessa

és el to amb què t'expresses, racistes es queixen

l'estranger els treu hores a l'empresa

més hores els treu la consola i és japonesa

posa atenció lluitar per la llibertat

és més que odiar l'opressor

demano comprensió ja que el pa es parteix amb les mans

però es reparteix amb el cor

per una banda em fa pena que sigui necessari això

per un altre m'alegra sentir els meus companys

no se m'acut un missatge més ximple ni més lògic ni més obvi ni més seriós

el problema ve quan no veuen el problema

i el problema es queda quan ho neguen

suposo que no calia ni dir-ho

els queda clar no? el rap esta contra el racisme.

La mort és el principi o és el final d'alguna cosa?

2011-10-22T23:54:00.000-07:00

Adrian Roman, Carla Ramírez, Camilo Arango, Andrea López

Un ingrediente que forma parte de nosotros que talvez sin él todo sería diferente, ¿por qué mi elección? Sencillo, fácil, todo tiene final, el día, el amor, el éxito e incluso la felicidad, entonces llegamos nosotros, resistiéndonos a ese final intentando alagar la vida útil de todo, elevando la esperanza de vida con un margen estrecho difícil de apreciar. El cese total de la actividad orgánica una dimensión cercana pero nada certera de este fenómeno tan temido. La consciencia mata y nos regala la posibilidad de mirar más allá, de desear un futuro próximo con metas, con ilusiones y esa consciencia nos recuerda a cada instante que disponemos de un tiempo mínimo para materializar todas nuestras metas (hijos, trabajo , familia, sueños etc.) y aparece el pánico de no conseguirlo antes, ella, la muerte aguarda en la esquina muy paciente. ¿ final o principio? La religión nos responde con esperanza, la ciencia es clara, la filosofía pregunta y nosotros dudamos. La caducidad de la vida nos impone vivirla, sentirla y disfrutarla. A veces a visa y otras no nada tiempo para nada, se escribe de ella, se habla de ella pero ha vivido para contarla y seguimos inquietos. Hay diferentes posiciones respecto a el tema los más positivos la consideran un descanso, una victoria, un hecho inevitable, los pesimistas desearían no verla nunca. ¿ y como podemos disfrutarla? Sabiendo que esta presente que puede aparecer en cualquier momento, cuando aprendemos a disfrutar de la muerte apreciamos nuestra vida y la vivimos al instante y no dejamos ni un poquito para mañana, por que saber que esta ahí nos permitirá dar lo máximo, olvidamos que existe y excepto crueldad no aparecerá. La muerte forma parte de la vida como lo hace el bien del mal, por que sin muerte no hay vida. Mi elección por este tema se debe al morbo que genera tanto que en ocasiones se evita hablar de el.

L'amor és vertader, és natural, forma part del destí?

2011-10-22T23:36:00.000-07:00

Paula Ferrer, Adrian López, Yatsil Zamudio, Deborha Mallo, Jordi Margalef

Aquesta pregunta, vol dir que si l’amor de parella, es realment natural o no? Molta gent diu, que part del nostre destí està escrit, aixó fa referència a que l’amor verdader està destinat a trobar-se en algun moment de la teva vida ja que, en general, la gent pensa que la teva meitat de la taronja és en algun lloc, ja sigui lluny o prop, pero que hi és, i que en qualsevol moment (normalment inesperat) apereix, però en el moment que passa aixó, series capaç de reconèixer a l’amor de la teva vida? Llavors en aquest moment, pensem que l’amor es natural, es verdader i ha sigut destinat. L’amor natural, i verdader, es un amor recíproc, ja que el que et falta a tu, t’ho dona l’altra persona, cadascú es complementa amb la seva parella.

Per què la no aprovació de les decisions del govern?

2011-10-22T23:33:00.000-07:00

Paula Ferrer, Adrian López, Yatsil Zamudio, Deborha Mallo, Jordi Margalef

A la imatge, tenim una panoràmica de les concentracions d’indignats de plaça Catalunya, aquest grup de gent, entre d’altra que s’ha reunit a altres llocs com a la Puerta del Sol, va decidir manifestar-se pacíficament, en un espai públic de gran importància i pe roncada dia passen milers i milers de persones, però, el per què d’aquestes protestes es ben senzill.

La societat en la que vivim està regida, en gran part, pel govern, que, segons més de la meitat de la població, es podria calificar d’incompetent i d’inútil, l’economia del nostre país s’ha anat enfonsant a un ritme més elevat del que ens podríem haver imaginat mai, per això la gent es va reunir, i ara, a vegades, encara s’ajuntés a la plaça, per queixar-se de la incompetència del govern que hi ha a Espanya.

Quina és la gota que fa vessar el got?

2011-10-22T23:32:00.000-07:00

Paula Ferrer, Adrian López, Yatsil Zamudio, Deborha Mallo, Jordi Margalef

El que vull reflectir a la foto i amb la pregunta és: quan vam decidir que ja n'hi ha prou. Que es va acabar que ja no val lapena seguir més o que encara que valgui la pena ja no podemseguir o no devem. Quan creiem que alguna cosa ha arribat a la seva fi i que per tant acabem amb això? Omplim el got una vegada i una i altra vegada però de sobte s'omple del tot i potsersense esperar-es decideix acabar amb això. Però mai sabemquan s'omplirà aquest got tots els problemes que aguantarem fins a "explotar" i dir: fins aquí hem arribat!. Les situacions,viscudes o la gravetat d'aquestes són les que decidiran per simateixes quan ha de concloure alguna cosa o no. No tot té la mateixa importància. I segons la persona i les característiquesd'aquesta unes coses li semblaran més greus i altres no.

Decidim nosaltres o el nostre passat?

2011-10-22T23:30:00.000-07:00

Paula Ferrer, Adrian López, Yatsil Zamudio, Deborha Mallo, Jordi Margalef

Quan se'ns presenta alguna cosa en la vida, una situació, una persona, una cosa per petita o gran que sigui. Què és el que no fa triar? Perquè vam decidir una cosa o altra. D'acord amb que i perquè. El nostre passat. Nosaltres no triem, tria ell. Tot el queens ha passat en la vida, moments que semblaven insignificantssegurament intervindran, moltes vegades de manera inconscient,a l'hora de decidir. La fotografia representa una mica unasituació molt comú que podem tenir moltes vegades: que és lade triar entre 2 camins i perquè triem un i perquè deixem l'altre.D'acord amb que donem peu a una cosa hi ha l'altra no. amb l'experiència del passat.

Quin és el camí correcte?

2011-10-22T11:01:00.000-07:00

Hasnain Ali, Alba Peralta, Abdelghani el Kouissi

Aquesta foto pertany a la disciplina ètica

Aquesta fotografia representa els diferents camins que s'hi pot trobar una persona al llarg de la seva vida.Com pot ser quan ens fem adolescent, els diferents camins com per exemple el camí de les drogues, estudiar,treballar. Ens podem trobar ala nostra adolescència moltes trajectòries .

No nomes en l’adolescència podria pasar a qualsevol edat. També pot canviar la direcció ,el sentit, com per exemple: tenir un accident i anar amb cadira de rodes, si una noia te un fill als 17 anys. Però no nomes pot anar a malament també pot anar a millor com si et toqui la loteria, trobar l'amor dels teus somnis o trobar un treball que no t'ho pensaves trobar l'amor dels teus somnis o trobar un treball que no t'ho pensaves tot això son els camins de la vida però quan s'acaba aquell camí, que pasarà ?

Què hi ha desprès de la mort?

2011-10-22T10:59:00.000-07:00

Hasnain Ali, Alba Peralta, Abdelghani el Kouissi

Aquesta fotografia pertany a l’antropologia Filosòfica, ja que es pregunta què ens fa humans i vius. L’hem escollit perquè pensem que transmet la idea que ha de passar alguna cosa per adonar-nos que podem morir.

Que hi ha desprès de la mort? Segurament és la pregunta que més vegades s’ha fet, però no existeix una resposta clara per a ella. Cadascuna de les religions que existeixen han donat la seva pròpia resposta, i cada cop s’està acceptant més la teoria que desprès de la mort no hi ha res, només mort. En la nostra societat és habitual que la gent no pensi en que arribarà un dia en el que moriran i no poden fer res per evitar-ho. És quan algú proper mor que aquests pensaments comencen a repetir-se molt sovint, i això fa que moltes vegades no tinguin la vida que haurien volgut ni haguin fet tot allò que els agradaria fer. Però per a que algú se’n adonés, no hauria de fer falta que algú moris.

Tenim algun objectiu pel qual naixem?

2011-10-22T10:57:00.000-07:00

Hasnain Ali, Alba Peralta, Abdelghani el Kouissi

Nosaltres aquesta pregunta la situaríem en la disciplina filosòfica de ontologia, ja que se centra en el significat de l”existència i la seva finalitat.

Per què naixem? Quan naixem ja tenim algun objectiu que hem de aconseguir a la vida?

La vida ja ens marca uns paràmetres que hem de seguir, i si tenim algun objectiu l”hem de fer realitat abans que ens morim, o sinó pensarem que la nostra vida no ha tingut cap sentit.

Hem triat aquesta pregunta perquè no sabem quin es el nostre objectiu quan naixem, però d”altra banda hi han persones que sembla que tenen un objectiu pel qual neixen, com es el cas del Messi o Cristino Ronaldo, que sembla que tenien un objectiu i l”han complert sent els millors jugadors del món i jugant en els millors equips del món. Es com quan de petits casi tots els nens volen ser doctors però no tots ho acaben sent. És perquè els que tenen com a objectiu ser doctor ho aconsegueixen i els altres tenen uns altres objectius totalment diferents?

Aquesta foto pertany a la disciplina ètica

Si poguessis fer alguna cosa, què faries tu?

2011-10-22T10:42:00.000-07:00

David Martínez, Sharon Flores, Federico Tito, Yasin Azzouz

Fotografies que estan bastant relacionades amb dos de les anteriors, però el missatge és diferent, la pregunta que es planteja té un altre significat.

Aquesta pregunta ja fa que el receptor es plantegi fer alguna cosa si de veritat es podria fer, rebem una sensació de voler fer alguna cosa al respecte y no poder fer res, rebem imatges impactants i moltes sensacions a causa d’una injustícia molt gran.

Què faries?

Infància, ja el podem donar tot per perdut?

2011-10-22T10:41:00.001-07:00

David Martínez, Sharon Flores, Federico Tito, Yasin Azzouz

La pregunta com a títol ja ho diu tot. Ho podem donar tot per perdut? La infància es va perdent mica en mica, o si no observem aquest nen, com, davant d’un parc (Abans un parc era la felicitat de qualsevol nen) està utilitzant el seu nou ordinador portàtil, fent-ho servir com una normalitat en la seva vida, per això la pregunta està ben clara, estem fent de les noves tecnologies uns aparells que espatllen tota la infància d’un nen. Perquè no és el mateix estar davant d’un ordinador hores i hores que anar a jugar a futbol al parc, tot això ens fa pensar molt, una de les coses més importants de les quals pensar és que si als nostres descendents els permetrem les noves tecnologies com a base de la infància.

Diners, el millor dels poders?

2011-10-22T10:40:00.000-07:00

David Martínez, Sharon Flores, Federico Tito, Yasin Azzouz

Ens trobem amb una imatge molt impactant, i amb un títol molt relacionat amb ella. Es pot veure a una dona molt atractiva amb un home que es veu que els diners és el seu millor poder, ja que aquesta dona aniria malament econòmicament i va decidir casar-se amb un home que no tingui aquest problema en la seva vida, com es el cas d’aquest home. Tot ha sortit bé gràcies a un nou poder? O encara no es pot considerar “els diners” com a poder?

Per què aquesta injustícia?

2011-10-22T10:36:00.000-07:00

David Martínez, Sharon Flores, Federico Tito, Yasin Azzouz

En primer lloc, destacar les dos imatges per la seva contrarietat, és impossible que no es preguntem algo al respecte sobre aquestes dos fotografies. Per un costat es pot veure a dos nens molt mal cuidats, pero que no els falta res, y menys del tema nutritiu, ja que podem observar l’estat en el que estan els dos nens, menjant a un Mc Donalt’s. Per altra part ens trobem a una colla de nens africans, intentant menjant “el que troben”, i tan feliços .. Es per això que ens fem una gran pregunta sobre la injustícia, Per què? Aquests quatre nens no es mereixen estar així ni molt menys, que es pot dir que porten tota la seva infància treballant i intentant ajudar a la seva família amb el poc que poden fer, sense ajuda de cap aliment, y aquí tenim a dos nens “malgastant” el menjar que molts africans donarien molt per aquest menjar.

Afecta el tabac al nostre rendiment físic?

2011-10-22T10:01:00.000-07:00

Andrea Valles, Marta Correcher, Arnau Boronat, Montse Gil

Dons sí, encara que sigui una droga que esta aprovada per llei, afecta al nostre rendiment físic.

Com podem saber si ens està afectant?

Dons perquè si fas una comparació d'una persona "normal" (ni grassa, ni atleta) que no fuma, i a una persona que si, i les fiques a còrrer a les dues, podrem veure que la persona que no fuma es mostra constant i activa, mentre que l'altre encara que vulgui no podra i sense voler anirà "ofegant-se" (li faltarà oxigen).

Tot i així, ja sabem que a part de que el tabac ens pot afectar al nostre rendiment físic, també ens afecta al nostre cos. Animeu-vos a deixar de fumar!

Val la pena tot l'esforç?

2011-10-22T09:59:00.000-07:00

Andrea Valles, Marta Correcher, Arnau Boronat, Montse Gil

Per a nosaltres, si que val la pena tot l’esforç que fem, si a canvi tenim una petita recompensa, ja que ens esforcem molts cops per a exàmens i de tot i molts cops esperem molt mes del que ens trobem. Per això tenir una motivació i una recompensa es bo!

Per què som tan desordenats?

2011-10-22T09:57:00.000-07:00

Andrea Valles, Marta Correcher, Arnau Boronat, Montse Gil

Els adolescents, diuen que som les persones més desordenades que existeixen, perquè no podem ser-ho no fem mal a ningú. Si que molts cops fa mal a la vista però es que avui en dia tenim moltes coses al cap i no ho podem fer tot

Perquè el futbol condueix sovint a la violència?

2011-10-22T09:55:00.000-07:00

Andrea Valles, Marta Correcher, Arnau Boronat, Montse Gil

Es una bona pregunta que molta gent ens podem fer.. Molta gent diu es un joc, es tan sols un joc i tenen raó, però veure molts cops com les coses son injustes sol comportar a la violència… Ara ja no parlo tan sols del Fútbol, no tan sols de l’esport, portem-ho a la vida quotidiana es lo mateix hi ha violència per totes parts… el pitjor es que el que hi ha en aquest últims anys es la violència de gènere, i sincerament, es molt penós com esta el mon actual..

Què hi ha després de la mort?

2011-10-22T09:47:00.000-07:00

Ángela Hernández, Marina Belis, Gerard Bailo, i Jordi Elias

Aquesta és una pregunta que es fa tothom però que ningú ha trobat la resposta ni la trobarà mai ja que és imposible perquè ningú pot trepitjar la mort i tornar enrera a ser viu, com l’acte d’obrir una porta, sortir al carrer i tornar a entrar. Llavors aquest misteri es quedarà sempre en les nostres ments.

Hi han diferents pensaments de cada persona, hi han que pensen que no hi ha res després de la mort i també hi han que pensen que hi ha alguna cosa més, però no tenen una idea segura, o sigui, són pensaments de cada persona i cadascuna té el seu.

Per què diem que sense amor estem perduts?

2011-10-22T09:45:00.000-07:00

Ángela Hernández, Marina Belis, Gerard Bailo, i Jordi Elias

Volem dir amb això que l’amor és molt més important del que pensem a les nostres vides, perquè sense ell no trobariem mai la felicitat absoluta ja que tendriem una carència molt rellevant perquè ens faltarien coses com els sentiments, alegries, penes, passió,etc, i sempre pensariem i sentiriem que ens falta alguna cosa.

Però quan ens referim a l’amor, volem dir tots els tipus; l’amor familiar, l’amor de l’amistat i l’amor de parella. Bé, ens centrarem a la nostra mitja taronja, i hem de dir que no només hi ha l’amor heterosexual, que és quan dues persones de diferent sexe tan junts, però també hi ha l’amor homosexual, que és quan són dos persones del mateix sexe. L’important no és si és del mateix sexe o diferent, sinó que s’ha d’estimar a la persona que et sentis bé i enamorat o enamorada.

Sabem distingir el que és veritablement necessari a la vida?

2011-10-22T09:43:00.000-07:00

Ángela Hernández, Marina Belis, Gerard Bailo, i Jordi Elias

Amb aquesta foto el que volem dir és que hem de saber diferenciar el que és veritablement important del que no, perquè moltes vegades no sabem el que ens fa falta realment i li donem importància a coses que no la tenen en tanta grandària i hem de saber valorar les coses imprescindibles.

Amb això també s’ha de tenir en compte no només aquest exemple de l’ampolla i un telèfon mòbil, perquè aquesta foto l’hem possat perquè es reflexa molt bé la idea, però és en qualsevol aspecte, ja que hi ha moltíssimes vegades que no ens adonem ni del que tenim ni tampoc del que ens rodeja. Hem de fer un pensament de valorar el que tenim i el que no tenim i no estar obsessionats per coses que no tenen gaire importància.

Sempre hi ha una oportunitat?

2011-10-22T09:20:00.000-07:00

Esteban Balaguer, Maria Isabel Paredes, Edgar Rodríguez, Sofía El Kanfoud

Quan una persona li diuen que a mort un parent, sempre ens pensem que nosaltres també morirem peor ningú vol esta mort hi ha gent que pot ser es mes positiva o mes negativa peró aixo va comentat al que no son tant positius.Tenui un oportunitat cada minut segon hora dia setmana... la teniu que exprimí al màxim ja que mai es podrà recuperar el passat per aixo teniu que pensar que esteu vius quina sort!no teniu que pensar en la mort sinó viure el moment.

Tot sembla allò que és?

2011-10-22T09:16:00.000-07:00

Esteban Balaguer, Maria Isabel Paredes, Edgar Rodríguez, Sofía El Kanfoud

La vida esta lligada amb el plaer al com viure a com mengem a com gastem.La economia esta molt integrada a la societat ja que si no tens diner no pots viure bé.Peró la pregunta es que ho permet que la gent no tingui diner?
Els del govern diuen que miren per nosaltres ja que envritat som que portem la economia del país perquè si no treballen no tenim diner, es podria cambia i fer algun cambi on es pogués e radica la fam i la missera d'altres països sinó mireu aquesta fot treta de l'Africa.

La Terra està a les nostres mans?

2011-10-22T09:13:00.000-07:00

Esteban Balaguer, Maria Isabel Paredes, Edgar Rodríguez, Sofía El Kanfoud

El planeta terra te una naturalesa on nosaltres que estem aquí no la respectem,la terra funciona igual que nosaltres gracies per les plantes el ecosistemes l'atmosfera etc., per viure nosaltres necessitem oxigen però perquè tallem el arbres que ens donen l'oxigen.Sino hi ha vegetació no podrem viure i la terra anirà baixa'n de vida vital cada vegada mes depresa i si no hi ha plantes no hi ha vida.Per això tenim que respectar-la i no matar-la com ho estem fem.

Nosaltres a la vida som com la formiga que no es veu?

2011-10-22T09:04:00.000-07:00

Esteban Balaguer, Maria Isabel Paredes, Edgar Rodríguez, Sofía El Kanfoud

En aquesta vida, neixen per morir on tothom però tothom te que anar-se a l'altre mòn.El univers es molt gran i el planeta terra el veiem i es minúscul com un gra de sorra, es com una formiga al costat d'un home es res.I sempre ens preguntem la mateixa pregunta una i un altre cop perquè estem aquí,perquè existim hi ha mes vida a un altre planeta?viurem a un altre mòn desprès de mori son preguntes on tenen infinites de respostes i ninguna.Tu ho saps?

La tecnologia ens serveix per resoldre conflictes o ens absorbeix de la realitat?

2011-10-22T08:49:00.000-07:00

Xavier Torres, Toni Ruiz i Judit Gómez

En aquesta foto podem observar clarament dues cares de la tecnología. Una la cara bona, que sería la de cercar infomació per tal d’obtenir informació. La segona sería la cara fosca, que sería que cada cop com les tecnologíes avancen més ràpid, un abús de la tecnología ens pot arribar a afectar fins arribar a un punt de pèrdua total de la realitat. Com és pot observar en la fotografía, les persones ens esvaïm de la realitat i ens tanquem en el nostre propi món. Fa bastants anys, aixó no passava ja que no es podía comptar amb els avenços d’ara i no es produïen tantes adiccions. Si aixó segueix així, podríem arribar a un punt molt greu, i a una situació on no hi hagès altra font de comunicació que la tecnología, això reduiría molt el parlar i el relacionar-se mitjançant conversacions sense tindre que utilitzar la tecnologia, per tant estem parlen de que si continuem així podem causar nosaltres mateixos l’extinció de algunes fonts de la comunicació.

Realment, fem el que volem o ens deixem portar pel que ens diuen?

2011-10-22T08:39:00.000-07:00

Xavier Torres, Toni Ruiz i Judit Gómez

En aquesta imatge podem destacar el fet que l’èsser humà té personalitat pròpia, pero aquesta pot ser manipulada per la societat, segons el que ens diuen i ens critíquen. Un clar exemple és el de la fotografia en que es pot observar com una persona dubte entre si deixar-se emportar per el que diuen els altres de que fumar es de moderns i no es perjudicial, o si tindre personalitat i poguer dir que no al fumar per molt que l’altre gent digui el que digui. Poder die que no a una cosa, fa de una persona tindre personalitat, perque la gran majoría, es deixaria emportar per les paraules, només per ser mes modern, en toería.

És possible que la mort estigui més a prop del que ens pensem?

2011-10-22T08:35:00.000-07:00

Xavier Torres, Toni Ruiz i Judit Gómez

En aquesta imatge volem transmetre la proximitat que hi ha amb la mort, que mai podem saber quan ens morirem i que la mort està tan pròxima a nosaltres com la vida i que mai se sap quan ens pot arribar a nosaltres la hora de fer el pas de la vida a la mort. Això ens pot fer reflexionar sobre la vida, sobre el valor que té. Tenim que viure la vida al dia a día disfrutant d’ella al màxim, sense tindre por a la mort, ja que aquesta es un fet natural iq ue tard o d’hora a de succeïr. Hi han persones que li tenen por a la mort i aquestes són persones que no saven apressiar el valor de la vida i es preocupen mes de si moriràn que el present en el que viuen.

Què ens pot aportar el saber ?

2011-10-22T08:32:00.000-07:00

Xavier Torres, Toni Ruiz i Judit Gómez

Volem transmetre aquesta fotografía ja que ens proporciona que és el saber i a la vegada ens enseña la manera de com filosofar als estudiants, i ens ajuda a entendre els problemes presents dels llibres i a raonar-los.

Podem definir el saber com un contacte amb la realitat, amb la finalitat de distingir-la i entendre-la.

Amb questa fotografia podem obtenir una resposta a la nostra pregunta, i podem treure una conclusió que és que el dia a día utilitzem el saber constantment, ja sigui per estudiar o utilitzar-lo per fins diversos.

FEM FOTOGRAFIES FILOSÒFIQUES!!

2011-09-25T14:37:00.000-07:00

El treball és obligatori i cal fer-lo en grups mixtes de quatre persones també de manera obligatòria. Cal lliurar còpia impresa (Data màxima de lliurament 21 Octubre) i una altra còpia per mail (Data màxima de lliurament 21 Octubre); al blog reunirem totes les fotografies i els peus de foto.

Format: Pel que fa al peu de la fotografia: Arxiu word. Font Arial. Cos 12. Pel que fa al format de les fotografies ha de ser JPEG no superior a 600 kb; qualsevol dubte o qüestió podeu adreçar-vos a professor i a l’equip de suport.

Blog: Hi haurà un blog, al qual intentarem que es pugui accedir des de la pàgina web de l’institut, on s’aniran penjant les fotografies filosòfiques i es podran afegir comentaris. De moment, podeu anar fent un cop d’ull a http://blocs.xtec.cat/filoconvocatoria/ (allà hi ha penjada la informació de la convocatòria d’enguany i, més interessant encara, links amb la resta de participants que ens poden donar idees i estimular les neurones)

Aquesta activitat està vinculada a la CINQUENA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA. Us copio l’inici de la convocatòria que també teniu al blog anteriormente citat. Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2011 (UNESCO, 18 de novembre) es convoca per quarta vegada la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments Filosofia dels INS. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

Aquesta activitat es focalitza en el Tema 1 del curs: El saber filosòfic i vol posar imatges a les diverses preguntes que es fa la filosofia. Transformar les paraules en imatges, per fer-les més potents, per tal que tinguin més ressò, per fer que el pensament comenci pels ulls... en definitiva, per mantenir activa la nostra capacitat de sentir curiositat.

Per començar, cal que us amareu de saber filosòfic. Els apunts, exercicis i documents de classe, llibre de text. internet, i la conversa o debat entre els membres del grup us ajudaran a fer-ho.

Als blogs de la resta d’instituts i en les anteriors edicions de la Mostra de fotofilosofia podeu trobar moltes idees, molts suggeriments, però feu-los servir com a estímul, no pas com a model a copiar o seguir, les idees més ben parides seran aquelles que surtin de la vostra imaginació.

Ara cal que trieu quines preguntes voleu il·lustrar/fotografiar i que comenci la pluja d’idees sobre com fer-ho. No us agobieu, és normal que les bones idees es facin esperar i no surtin a la primera. Val la pena programar diferents trobades i curtes que no pas intentar resoldre-ho tot en una. Aquest treball no és de fer molta feina de cop sinó de fer feina de formigueta.

Per últim caldrà fer les fotografies, editar-les si és necessari, i escriure els peus de foto. El peu de la fotografia ha de contenir el títol (en forma de pregunta, atractiu, incitant, suggeridor, motivador, engrescador), el tipus de fotografia, i el nom dels components del grup. A quina disciplina o disciplines filosòfiques la situarieu? Explicació de la pregunta que la imatge il·lustra: un mínim desenvolupament de la pregunta que la faci suggerent i cinc cèntims explicant dels motius que us han dut a triar-la. No més enllà de dotze línies (Arial 12) ni menys de vuit línies. Es demana una correcció ortogràfica exquisida, ja que no tenir-la pot fer baixar la nota del treball fins a 2 punts.

Tipus de fotografia (és indiferent si són en B/N o en Color):

A) Fotografies del natural: A la foto el fotògraf no ha introduït cap modificació a l’escena ni un cop pressa la fotografia. Capta la realitat tal com és.

B) Fotografies preparades: El fotògraf prepara l’escena; fa una fotografia artificial. Un cop presa la fotografia no s’edita ni es modifica amb l’ordinador.

C) Fotografies editades: La fotografia, preparada o del natural, és modificada amb programes informàtics de retoc.

Quantes fotografies cal presentar? Tres, tenint en compte que han de ser de dos tipus de fotografies diferents, com a mínim. Es poden presentar quatre imatges, però caldrà que incloguin els tres tipus de fotografies

Aquesta activitat es farà coincidir amb el Dia Mundial de la Filosofia el 18 de Novembre del 2011. Aquell dia a l’Institut intentarem aprofitar per fer una exposició i difondre la Filosofia entre la resta de l’alumnat.

Per representar a l’Institut Ramon de la Torre a la Cinquena Mostra de Fotofilosofia es formarà un jurat (oportunament s’anunciarà la seva composició). Una part dels vots del jurat tindran en compte les votacions dels alumnes.

Què es valorarà per fer la puntuació? Tot! El risc, l’originalitat, la dedicació, les preguntes i els peus de foto, l’enginy, l’entusiame dipositat a la feina, el conjunt de les fotografies presentades, l’impacte visual, la relació entre la pregunta i la imatge, la puntualitat, la varietat de temàtiques i estils, la coherència, el grup mixte, i la capacitat de superar entrebancs.

Bona feina i Click!! Clik!! Clik!! Clik!!...

CONVOCATÒRIA DE LA CINQUENA MOSTRA DE FOTOFILOSOFIA

2011-09-25T14:35:00.000-07:00

Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2011 (UNESCO, novembre) es convoca per cinquena vegada la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments Filosofia dels IES. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.